Amb motiu de la celebració, el 25 de novembre, del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, repassem nou llibres sobre violència masclista i maltractament disponibles a les nostres biblioteques municipals.
El 25 de novembre es commemora internacionalment el Dia Internacional de L’Eliminació de la Violència contra la Dona. Fa seixanta anys, a República Dominicana, un dia com hui les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal varen ser segrestades per oposició al règim del dictador Leónidas Trujillo. Les forces opressores les maltractaren, torturaren, violaren i assassinaren. Els seus cossos foren abandonats en un cotxe que varen tirar per un barranc, com si tractara d’un accident.
La xifra de dones assassinades per les seues parelles o exparelles ja supera les quaranta a Espanya. Almenys 23 menors han quedat orfes per la violència masclista. L’educació i la consciència social són dues ferramentes fonamentals a l’hora de frenar aquesta xacra. Des de la xarxa de biblioteques municipals de Paterna, ens recomanen nou lectures per conéixer i apropar-nos més a aquesta realitat. Misteri, novel·la negra, assaig, contes, històrica… tots els gèneres narratius han abordat aquest problema i ens aporten visions diferents d’una mateixa lluita: la de totes les dones que sofreixen violència física, verbal o psicològica per la seua condició de gènere.
Mi marido me pega lo normal: Agresión a la mujer: Realidades y mitos (Miguel Lorente Acosta, 2001)
Lorente Acosta analitza en aquest llibre la normalització de la violència masclista a la llar. Les agressions quotidianes a les quals la societat sotmet a les dones conformen un imaginari col·lectiu ple de masclisme i paternalisme, fins i tot al segle XXI. “Mi marido me pega lo normal” parla sense vergonya de la violència contra les dones, allunyant-se de mites. Lorente Acosta respon, des d’una visió mèdica i legal, a la justificació de la violència masclista que encara impregna el discurs social.
Mar de lija (Susana Gisbert Grifo, 2016)
Moltes són les dones que naveguen, dia rere dia, en un “mar de vidre”, on sobreviuen a cops i abusos. Una trista i crua realitat que es repeteix en més llars de les que pensem. La lluita d’aquestes dones inspira a Susana Gisbert, que coneix de primera mà eixes vivències. Susana Gisbert és fiscal especialitzada en violència masclista. Una lluita sovint solitària, que per a moltes víctimes té un desenllaç tràgic. Però, Gisbert aprofita les pàgines de “Mar de Lija” per donar un missatge ple d’esperança: mai navegues sola al “mar de vidre”. Una recopilació de relats per evitar naufragis.
Descontando hasta cinco (Susana Gisbert Grifo, 2018)
Aquest thriller de Gisbert narra la història la investigació al voltant d’un terrible succés. Les protagonistes d’aquesta novel·la són un grup d’amigues que viuen una societat on, segons la mateixa autora, totes podem ser víctimes de violència. La reflexió i les vivències personals de Gisbert tornen a ser l’eix argumental d’aquesta novel·la. La violència masclista i el crim et manté en tensió des del principi. Els esdeveniments que succeeixen en les pàgines de “Descontando hasta cinco” reflecteixen una realitat de sobra coneguda per l’autora.
Cárdeno adorno (Katharina Winkler, 2016)
Filiz naix al si d’una família molt nombrosa. El seu pare es convertirà des de la més tendra infantesa de Filiz en un botxí, una bèstia de la qual la seua mare s’afanarà en protegir a ella i als seus germans. Com Filiz, moltes xiquetes i dones viuen a la mateixa llar l’horror de la violència i l’assetjament en mans dels seus familiars. El malson de Filiz continuarà a l’edat adulta, quan coneix a Yunus, un jove atractiu que l’omplirà de cops i cardenals. El dolor de Filiz representa el dolor de totes les dones maltractades.
Tranquilas. Historias para ir solas por la noche (Un proyecto de María Folguera y Carmen G. de la Cueva, 2019)
L’editorial Lumen reuneix catorze de les millors escriptores espanyoles actuals a “Tranquilas”, un projecte que compta, entre altes, amb les plomes de Marta Sanz, Edurne Portela, Lucía Asué Mbomío Rubio, Carme Riera, Aixa de la Cruz i Carmen G. de la Cueva. Aquestes catorze dones narren els relats terrorífics que, des de xicotetes, viuen les dones. Del carrer al treball, de l’escola a casa, de la discoteca al cotxe… Aquests trajectes habituals es converteixen en amenaces que limiten la llibertat de les dones. La il·lustradora Sara Herranz és l’encarregada de dibuixar aquests relats.
Lengua y literatura sobre la violencia contra la mujer (Mª Ángeles Varela Olea, 2016)
Aquest llibre recull testimonis literaris d’èpoques i autors diversos que escriuen i reflexionen al voltant de la violència contra la dona. L’anàlisi de l’autora obri els ulls als lectors i lectores sobre la connexió de les agressions físiques amb l’entorn social, familiar i psicològic. La violència contra la dona ha estat un dels tòpics més recurrents a la literatura universal. La visió dels nombrosos autors que analitza l’autora ens demostra també com la dona ha guanyat drets i espai social mesuradament al llarg de la història, afavorint el canvi de discurs masclista i violent.
Íbamos a ser reinas : mentiras y complicidades que sustentan la violencia contra las mujeres (Nuria Varela, 2002)
El llibre que desentranya per què es maltracta a les dones en les seues cases i per què la societat és còmplice d’aquesta violència. Varela descriu amb cruesa la realitat de les agressions, per a recordar que no hi ha cap circumstància que justifique al maltractador. A través d’aquest llibre recorrem els mites i les desigualtats que encara regnen en moltes parelles, i ens mostra una perspectiva de la violència masclista des dels vessants psicològics, socials, judicials i familiars. Com a colofó, presenta una breu guia de recursos per educar-nos en la igualtat.
